El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Versos per recordar

Los dioses abandonan a Antonio

Cuando de pronto, a medianoche, oigas
pasar el tropel invisible, las voces cristalinas,
la música embriagadora de sus coros,
sabrás que la Fortuna te abandona, que la Esperanza
cae, que toda una vida de deseos
se deshace en humo. ¡Ah, no sufras
por algo que ya excede el desengaño!
Como un hombre desde hace tiempo preparado,
saluda con valor a Alejandría que se marcha.
Y no te engañes, no digas
que era un sueño, que tus oídos te confunden,
quedan las súplicas y las lamentaciones para los cobardes,
deja volar las vanas esperanzas,
y como un hombre desde hace tiempo preparado,
deliberadamente, con un orgullo y una resignación
dignos de ti y de la ciudad,
asómate a la ventana abierta
para beber, más allá del desengaño,
la última embriaguez de ese tropel divino,
y saluda, saluda a Alejandría que se marcha.

Aquest poema és la base en sobre la qual es construeix "Justine" de L. Durrell.

Títol del vers: Los dioses abandonan a Antonio
Publicat per: Maff

Sota la pluja desplego un mapamundi.

Títol del vers: Sota la pluja...
Publicat per: Òscar Rocabert

“La lluna brilla al riu./  El vent bufa entre els pins./Com és que la nit és tant llarga i clara?”…

Haiku .

Títol del vers: No en té
Publicat per: Maff

Per un camí

en silenci vaig,

tan sols m'hi acompanya

la soledat

abans oblidada pel meu pensament,

així... existeix

però...

acceptar-la tal i com és???

Títol del vers: Soledat
Publicat per: Mar R.

Per un camí

en silenci vaig,

tan sols m'hi acompanya

la soledat

abans oblidada pel meu pensament,

així... existeix

però...

acceptar-la tal i com és???

Títol del vers: Soledat
Publicat per: Mar R.

M’estimo els llibres nous, la seva olor,

la lleu resistència que oposen a obrir-se

per primera vegada. És un univers tancat,

que només m’espera a mi, per tal

de lliurar-me tots els seus secrets.

És com si digués: <<Vinga, què esperes?>>.

 

I m’estimo els llibres vells,

els llibres que he llegit moltes vegades.

M’estimo la seva olor, una olor familiar,

de dolça fatiga, la seva tendència a obrir-se

tots sols per les pàgines que més

m’agraden i que més vegades he visitat.

És un univers obert que m’espera durant

anys amb paciència i en silenci, per tal

de recordar-me els secrets que compartim.

És com si digués: <<Vinga, què esperes?>>.

 

Sí, no ho puc negar: m’estimo els llibres.

I quan els passo els dits pel llom, em fa

l’efecte que ells també m’estimen a mi.

Títol del vers: Amor pels llibres
Publicat per: Mixa_Llapis

M’estimo els llibres nous, la seva olor,

la lleu resistència que oposen a obrir-se

per primera vegada. És un univers tancat,

que només m’espera a mi, per tal

de lliurar-me tots els seus secrets.

És com si digués: <<Vinga, què esperes?>>.

 

I m’estimo els llibres vells,

els llibres que he llegit moltes vegades.

M’estimo la seva olor, una olor familiar,

de dolça fatiga, la seva tendència a obrir-se

tots sols per les pàgines que més

m’agraden i que més vegades he visitat.

És un univers obert que m’espera durant

anys amb paciència i en silenci, per tal

de recordar-me els secrets que compartim.

És com si digués: <<Vinga, què esperes?>>.

 

Sí, no ho puc negar: m’estimo els llibres.

I quan els passo els dits pel llom, em fa

l’efecte que ells també m’estimen a mi.

Títol del vers: Amor pels llibres
Publicat per: Mixa_Llapis

Voldria ser com el vent

ple d’aromes d’alegria

per dir-te pare meu

tot el que el meu cor t’estima!

Títol del vers: Feliç Dia del Pare
Publicat per: Mixa_Llapis

Voldria ser com el vent

ple d’aromes d’alegria

per dir-te pare meu

tot el que el meu cor t’estima!

Títol del vers: Feliç Dia del Pare
Publicat per: Mixa_Llapis

Pel carrer, un refredat

busca algú delicat.

Un coll desprotegit,

un guant d’on surti un dit.

Una jaqueta oberta.

Algú l’ha descoberta?

Un forat al mitjó…

S’ha colat! Oh, no, nooo!

Ploren els ulls i el nas.

Un virus eficaç.

Sóc al llit estirat.

Mare, quin refredat!

Títol del vers: Un poema d’hivern
Publicat per: Mixa_Llapis

Pel carrer, un refredat

busca algú delicat.

Un coll desprotegit,

un guant d’on surti un dit.

Una jaqueta oberta.

Algú l’ha descoberta?

Un forat al mitjó…

S’ha colat! Oh, no, nooo!

Ploren els ulls i el nas.

Un virus eficaç.

Sóc al llit estirat.

Mare, quin refredat!

Títol del vers: Un poema d’hivern
Publicat per: Mixa_Llapis

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

l'estisora va en renou

desflorant tanta hermosura,

fins que el cor me n'ha dit prou.

 

La Mixa recita... "La Ginesta"

Títol del vers: La Ginesta
Publicat per: Mixa_Llapis

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

l'estisora va en renou

desflorant tanta hermosura,

fins que el cor me n'ha dit prou.

 

La Mixa recita... "La Ginesta"

Títol del vers: La Ginesta
Publicat per: Mixa_Llapis

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Llapis

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Llapis

Papallona encisadora, 
escriptora i dibuixant,
com que ets tan bona lectora,
passes pàgines volant.

Amb ta ploma enrotlladora
suques tinta en tantes flors...
El teu llibre m'enamora,
poetessa dels meus horts. 

Títol del vers: Papallona
Publicat per: Mixa_Llapis

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Boli

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Boli

"Esperar...una clapa del teu mar, un bri, pres dels teus ulls, amb una serenitat perpètua, fins... el darrer alé".

Títol del vers: "Esperar..."
Publicat per: Salud Pla Girbés
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
 
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
 
( Del llibre "L'ambit de tots els ambits")
Títol del vers: ARA MATEIX
Publicat per: bruixeta's