El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Suite Francesa

Suite Francesa
Editorial: 
La Magrana
Gènere literari: 
Valoració dels usuaris: 
8.3/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

De tant en tant llegeixes el seu nom entre algun dels prestatges destinats a les novetats de la llibreria, o potser a la lleixa de la narrativa francesa, a tocar de la M de Modiano i la N de Nabokov... però Irène Nèmirovsky no és cap novetat i menys ho és encara aquesta Suite - de gairebé cinc-centes pàgines - que malgrat ser concebuda com una composició en cinc parts, només se'n conserven dues. Irène va morir a Auschwitz el 1942.

La prosa és tranquil·la, lúcida i poètica, malgrat les influències del realisme que hi planen. Potser la millor per a descriure sense gaires miraments ni evasions el clima de caos, incertesa i secretisme amb el que els francesos van viure i rebre els inicis de la ocupació alemanya.

Entre aquelles obres seves que més admiro també hi trobaria Le Bal i Le vin de solitude. Potser algú s'animi a ressenyar-les... ;)

***
Aquí copio un fragment del seu diari:

25 de junio. Calor inaudito. El jardín se ha engalanado con los colores de junio: azul, verde claro y rosa. He perdido la estilográfica. Pero tengo otras preocupaciones, como la amenaza del campo de concentración, el estatus de los judíos, etc. Jornada dominical inolvidable. El trueno de Rusia cayendo sobre nuestros amigos después de su «noche loca» al borde del lago. Y por hacer el [?] con ellos todo el mundo está borracho. ¿Describiré eso algún día? 

*** 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Suite Francesa"

ei merci doncs ja me'l miraré! un programa sencer dedicat a Némirovsky, no me'l perdo!

He aconseguit acabar-la tot i que m'ha costat. Crec que la novel·la té un gran valor històric i fins i tot pot ser interessant saber que la novel·la no va poder ser finalitzada perquè l'autora va morir a  Auschwitz, però la prosa se m'ha fet molt lenta i poc atractiva.

A mi em va agradar més la part on s'expliquen les vicissituds del llibre que la pròpia novel·la. De fet, no la vaig acabar, tampoc.

Ester F. Matalí

A mi en canvi si que m'ha agradat força. M'agrada molt l'enfocament que fa l'autora dels burgesos i adinerats fugint de la ocupació alemanya de França durant la II Guerra mundial. Sembla que ni tan sols en eixos moments se n'adonen de que hauriem de ser tots iguals i ells com sempre volen més. Pagarien el que fòra per un plat de menjar però és que no hi ha res a menjar, res, ni que el pagaren amb tot l'or del món. Crec que és una crítica forta cap a ells, sobre tot quan alguna de les senyores que eixen es dediquen a fer caritat, es veu la seua falsedat. Després apareixen contradiccions sobre el tracte amb els soldats alemanys, s'han de vore com a ocupants assassins, com a joves "forçats" a una guerra, al igual que molts pares i fills dels personatges francesos que apareixen? L'he llegit prou seguidet tot i que són casi 600 pàgines i em pensava que em costaria més però no ha sigut així perquè des del principi m'ha semblat interessant. En canvi un altre llibre de l'autora "Els gossos i els llops" vaig haver de començar-lo tres o quatre voltes fins que vaig poder amb ell. Era una història diferent.
En conclusió recomane molt la visió que es dóna en "Suite francesa" d'aquest moment de la història recent.