El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

1Q84

1Q84
Autor/s: 
Editorial: 
Empúries
Valoració dels usuaris: 
7.7/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Vaig estar a punt de no comprar-lo perquè just l'anterior que havia comprat "Despietat país de les meravelles i la Fi del món" no el vaig ni començar. Vaig tenir la "sort" que ma germana se'l va llegir abans i em va dir que no valia la pena, que era una "anada d'olla".

Ara, m'alegro d'haver-lo triat i espero que no triguin gaire a publicar la tercera i última part (és una trilogia i en aquest volum es recullen els llibres 1 i 2). És Murakami en estat pur, potser més tirant a Kafka a la platja i a After Dark (aquest em va encantar) que no a Tokio Blues (que m'agradaria tornar a llegir perquè quasi no la recordo).

Pel que fa al títol, vol ser un homenatge al 1984 d'Orwell (de fet, la novel·la transcorre el 1984...o no?), i s'hi fa referència en més d'un moment.

Si us agrada Murakami, us agradarà 1Q84...i de pas, esbrineu el per què d'aquesta Q...

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "1Q84"

Jo l'estic començant a llegir i té bona pinta! After dark em va agradar però Tokio blues molt més!!

Doncs espero que t'agradi!

Igual aquest estiu rellegeixo Tokio Blues, perquè recordo que em va agradar molt, però recordo poc la novel·la. En canvi El meu amor Sputnik, Kafka a la platja, After Dark...tot i fer força temps que els he llegit, els tinc més presents. Deu ser l'edat... 

Vaig comprar 1Q84 el dia que sortia al mercat. Feia dies que l'esperava. El vaig començar a llegir tant aviat com el vaig comprar i abans d'acabar el Llibre 1, em vaig aturar i el vaig deixar reposar. Probablement el reprendré un d'aquests dies però vull que el parèntesi entre el Llibre 2 i el 3 no sigui tant gran (el 3 el publiquen a l'octubre). Murakami m'absorbeix, el trobo perfecte. Aquests dies he tornat a llegir "Sputnik, mi amor" i potser em posi de nou amb la "Crònica de l'ocell qeu dóna corda al món" (espectacular!!!)

Doncs jo me'l vaig llegir d'una tirada, Núria! Com a tu, a mi també m'absorbeix, Murakami. De fet, ara estic que no sé què llegir...

"El meu amor Sputnik" em va agradar mot. Em falta "Crònica de l'ocell que dóna corda al món"...ara que ha sortit en català, me'l compraré i ja tindré lectura wink

Pel meu gust "Crónica de l'ocell que dóna corda al món" junt amb "Kafka a la platja", és el millor de Murakami. Intentaré penjar-lo al web per a recomanar-lo. Val la pena. És una de les millors obres de la literatura actual.

 

Hola,

jo vaig començar 1Q84 el cap de setmana i per ara m'està agradant. De moment de Murakami he llegit "Kafka a la platja" i "Afetr dark" i els dos em van captivar.

Judith

 

 

Doncs jo no sé què m'ha passat a mi amb aquest llibre que no m'ha acabat de fer el pes. Me l'he llegit tot sencer empesa per la relació entre els dos protagonistes (personatges ventafocs resilients, amb els quals és fàcil identificar-se) i per la incògnita de la història de la gent petita i la Fukaeri, però m'he quedat amb la sensació que s'embolicava excessivament amb uns temes pseudomístics, que a mi m'han semblat poc creïbles (la xerrada de la Naomame i el líder me l'he llegit dues vegades i no li veig el trellat), i amb un excés de concessions a un públic ampli.

Em fa cosa deixar aquest comentari, perquè veig que a tothom li agrada tant aquest escriptor que em sento una mica bitxo rar...

Hola,

No, no ets tan estranya. Estic convençuda que Murakami és un bon escriptor, però me'l deixen tan i tan bé que quan el llegeixo sempre em quedo una mica decebuda. He llegit After Dark, i després em van dir que Kafka a la platja i l'ocell que dóna la corda al món eren insuperables. Jo crec que tots s'assemblen molt. Però a mi, no m'acaben d'arribar malgrat la qualitat de la seva obra, la influència proustiana i occidental barrejada amb un toc de Sallinger i uns pigments orientals. Em penso que hi ha alguna cosa pessimista, eternament adolescent, més que nostàlgica que no m¡enganxa. Hauria d'analitzar ben bé el per què. Jo tampoc no he dit res fins ara perquè em sembla que és un problema de pell com dic jo. Ara ho faig perquè vegis que d'això de bitxo rar, res

Maria Jesús

A mi també em va passar igual...

M'agrada molt l'estil de Murakami i com descriu la soledat dels seus personatges i tot això.... però en aquest llibre vaig estar temptada moltes vegades de deixar-lo a mitges perquè pel meu gust es va flipar bastant... Què hi farem, arribava un punt que no podia seguir-lo i no m'agradava com evolucionaven les coses!

Al final el vaig acabar però bastant decepcionada i sense voler seguir amb els que segueixen

Jo estic entre el públic que té passió per la literatura de Murakami però no sou les primeres a les que sento que no acaba d'enganxar. Estem d'acord en que la seva qualitat és molt alta però Murakami agrada molt o poc i em sembla que poques vegades agrada bastant. Suposo que és un estil molt particular que encaixa o no en els gustos dels lectors però no hi ha un entremig.

Jo he pres 1Q84 de vacances a Berlin. Vaig endarrerir la seva lectura perquè no volia que hi hagués massa distància entre el llibre 2 i el 3 (surt a l'octubre). Vaig tornar a començar el llibre 1 i ara estic a mig llibre 2. No puc deixar-lo, m'enganxa moltíssim. Ara bé, he de dir que pel meu gust, aquest llibre toca el llindar del que jo puc aguantar sobre violència en una història. A Crònica em va passar una cosa semblant però només en una escena que vaig trobar curiosament magistral. En canvi en aquest hi ha més agressivitat general. Si el que explica estés explicat amb altres paraules ja l'hauria deixat fa pàgines. Però l'estil Murakami aconsegueix que segueixi avançant i amb ganes, sorprenent-me a mi mateixa.

1Q84 acabat. M'ha portat bastants dies acabar-lo i a aquestes alçades de la pel·lícula, amb el llibre llegit, haig de completar el meu comentari anterior (fet a mig llibre).

Sincerament, la Crònica de l'ocell que dóna corda al món i Kafka a la platja em van agradar més. De 1Q84, pels que l'heu llegit, no m'agraden ni la Little People ni el personatge del líder. Per la resta OK, m'encanten en Tengo i Aomame. També la Fukaeri però trobo que hi ha un punt de fantasia/ciència ficció/poders sobrenaturals excessiu. En part estic d'acord amb la Joana i em sap molt de greu dir-ho d'un Murakami.

Potser el Llibre 3 de 1Q84 ens sorprèn. Tant de bo!

Vaja, Núria! Reconec que el tema de la gent petita...tampoc m'acaba de convèncer, però és la història de l'Aomame i el Tengo el que realment em va enganxar. A mi, la veritat, els que més m'han agradat de Murakami han estat Norwegian Wood, El meu amor Sputnik i After Dark. Per acabar de situar aquest 1Q84 al "top ten" vull llegir la tercera part.

A mi em va semblar que Murakami no era honest, en aquest llibre. És molt fàcil identificar-se amb l’Aomame i el Tengo. Són personatges ventafocs, i tots ens hem sentit en algun moment poc estimats pels pares... I també hem somniat amb l’amor únic i predestinat. I és per aquí que enganxa el lector. Després, quan ha de començar a posar substància a la trama s’embolica molt amb el tema de la gent petita i se li’n va la mà...

Jo no crec que llegeixi la tercera part.

Mmmm...no ho sé, Joana. Jo precisament vull acabar-lo de llegir per saber a què treu cap tota la història de la gent petita. Quan hagi vist com ho resol, decidiré wink

Pel que fa a això dels personatges ventafocs, dona, sí, igual com ho eren també els protagonistes de Norwegian Wood, no?

De Murakami només he llegit Tokio blues, i em va sorprendre, encara que estranyament potser em va agradar fins i tot més la peli. I ara estic amb aquest 1Q84 amb el que encara no hi veig la similitud amb Orwell. Pel meu gust li falta profunditat psicològica, i credibilitat, de moment....
Ahir vaig acabar el primer llibre. Com a moltes de vosaltres m'han enganxat els personatges principals, i vull saber què més els hi passa. M'agrada com teixeix la xarxa de les coincidències, encara que algunes semblen una mica forçades. La violençia contra els infants, en totes les modalitats, i contra les dones que diria posa al mateix sac de feblesa, resona com a tema de fons, però em dona que sempre amb la mateixa resolució la mort de les emocions i la violència aplicada des de la sombra. Trobo que les primeres pàgines, on descriu el viatge en taxi, i el camí fins l'hotel, prometien molt, però després m'han recordat molt a Millenium, amb algunes excepcions brillants. De tota manera, a aquestes alçades, més de 300 pàgines, encara vull seguir llegint, i això per mi té mèrit. A veure com segueix...

Jo vaig pel llibre 3 que va sortir fa pocs dies. Murakami em segueix captivant i tinc molta curiositat per saber com resol tots els problemes que va deixar oberts als llibres 1 i 2.
Tot i que vaig dir que 1Q84 no és el millor Murakami per mi, reconec que torno a emocionar-me amb alguns fragments del llibre i m'encanta l'atmosfera que construeix amb les seves paraules. Sé que els seus personatges principals i fins i tot alguns trets de les seves històries es repeteixen però no em canso de rellegir-lo.

Jo també estic llegint el llibre 3, Núria! I igual que tu, també tinc curiositat per veure com va tancant-ho tot...A mi continua agradant-me. Però per dir si és millor o pitjor que els altres que he llegit, vull esperar a arribar al final (em queda menys de la meitat).

A mi m'ha agradat, però no en excés. Estic dubtant de llegir el tercer, no sé si val la pena tenint en compte l'extensió. D'acord que és Murakami en estat pur i que enganxa, però he sentit crítiques no massa favorables respecte l'últim volum.

N'he escrit una ressenya al meu blog:

http://racoperllegir.wordpress.com/2011/11/15/1q84-llibres-1-i-2/

El tercer volum és més curt i resol molt bé el que plantegen els dos primers. A més, l'aprofundiment en el personatge de l'Ushikawa val la pena. No t'intriga què passa amb en Tengo i l'Aomame? Recordo que vaig parlar amb un amic quan vaig acabar el segon volum i les nostres interpretacions del final del volum 2 eren diferents (ho deixa tot una mica en dubte i no se sap ben bé què passa). Al volum 3 s'aclareix tot. T'animo a llegir-lo!

Hola!

 

Tinc el llibre al davant, però hi ha un aspecte que em fa respecte, hi ha escenes violentes? A la contraportada parla d'una jove que assassina maltractadors... és significatiu això dins del llibre? Murakami m'agrada, però no m'agrada gens llegir violència... 

 

Gràcies!

 

Georgina

Hola Georgina!

Jo et diria que, si ja has llegit altres llibres de Murakami, en aquest no hi trobaràs ni més ni menys violència que als altres que puguis haver tingut entre mans. Sí que la protagonista és una assassina de maltractadors, però no hi ha escenes violentes de sang i fetge, per dir-ho clar. Vaja, per mi aquest no hauria de ser motiu per deixar de llegir el llibre smiley

Hola Rosamari!

Això és el que volia saber, gràcies! He llegit alguns llibres de Murakami i la veritat és que se'm feia estrany pensar que hi podia haver escenes de sang i fetge...

Apa, a llegir, que gairebé 800 pàgines no es llegeixen amb un dia!

Doncs ja està!

1Q84 ha estat la meva lectura d'aquest estiu i m'he llegit de tirada els dos llibres.

Suposo que si hagués llegit els 1 i 2 abans de la sortida del tercer, jo, que tampoc no sóc gaire fan de Murakami, hauria dubtat de continuar perquè la seva fantasia no m'acaba d'atrapar. Però en tenir tots dos llibres a l'abast ha estat una continuació lògica per treure'n l'entrellat de tot plegat.

La trama està bé i l'autor l'ha resolt prou bé, es fàcil de llegir i t'enganxa als personatges, però la seva fantasia és... com una pel·lícula de còmic manga.
Sigui com sigui he gaudit de la lectura i cada dia he esperat amb ganes poder continuar llegint.

Sempre que llegeixo alguna obra on hi ha les referències literàries i/o musicals, si em són desconegudes em desperten curiositat. En aquest cas he hagut de sentir la Sinfonieta de Janaçek i us deixo un enllaç on, a més de sentit-la, podeu llegir el perquè Murakami la va triar: http://bltnotjustasandwich.com/2011/11/13/haruki-murakami-and-janaceks-sinfonietta/

dolors

Hola!

Ja sé que vaig tard i "tot el món" ja ha llegit el 1Q84, però us he de dir que poques vegades una història m'havia atrapat com aquesta. Vaig deixar a mitge el Tokio Blues perquè no podia i per tant vaig agafar el 1Q84 amb moooolta precaució. Trobo brillant que cada capitol tingui una tensió narrativa espectacular en base a històries dins històries dins d'altres històries que s'acaben tocant, històries que a mesura que vas llegint intueixes que tenen coses en comú i acabes fent tu també el teu llibre dins el llibre... Potser jo també visc en un món de dues llunes, però trobo que 1Q84 és fascinant.

La Martí (Anna Maria Martí)

Filòloga catalanawink

M'agrada això que dius de viure en un món de dues llunes. Jo també em sento de vegades així i quan llegeixo a Murakami més.

Un llibre fantàstic d'aquest escriptor japonès de fama mundial. Em va agradar molt i molt la història i la caracterització dels personatges.

No sé què té aquest autor que m'atrapa i m'encisa. He llegit gairebé tots els seus llibes i malgrat que tots tinguin punts comuns (personatges invidualistes i/o anticonvencionals, solitud,gats...) no me'n canso. Això sí, quan acabi la tercera part de 1Q84 necessito un petit descans murakamià: ja no sé ni a quin món visc, si al real o al de les dos llunes. 

Per cert, no trobeu que l'Ushikawa ho endevina tot molt ràpid? Diria que "massa" i tot. 

Jo el vaig trobar molt estrany, però em va enganxar. Trobo que Murakaami és un autor difícil. El que em va agradar molt és De què parlo quan parlo de córrer, no té res a veure.

Elisenda

Hola!! Aquest llibre me'l vaig llegir l'estiu passat i em va encantar. A mi Murakami m'agrada molt i trobo que fa un tipus de literatura molt interessant. Aquesta novel·la és una barreja de la seva vessant onírica i de la vessant realista i trobo que és un encert haver fet això. Recordo estar enganxada en la seva lectura i sort que vaig començar-lo que ja havia sortit la tercera part, perquè realment el final de la segona part et deixa amb l'intriga del que passarà!

Molt recomanable.

 

Ahir, finalment, el vaig acabar. L'he gaudit, però, en alguns moments, l'Ushikawa m'ha cansat. I molt. 

Per cert, la imatge del final és meravellosa (i ja no puc dir res més). Animeu-vos-hi els que encara no l'heu llegit! 

 

Us deixo aquesta petita entrevista sobre l'obra. M'ha semblat interessant compartir-la: http://www.lavanguardia.com/cultura/20110611/54167936309/mi-novela-1q84-quiere-describir-todo-lo-que-existe.html

Si vol trasllardar-te per un mes (el temps que triguis en llegir-la) al Tòkio de 1984 i viure una història d'intriga, d'amor, de sectes perverses, d'espies truculents, de novel.les d'éxit d'escriptores adolescents i molt més. No ho dubtis ... la història de Tengo i Aomame t'apassionarà. Jo no he estat mai a Tòkio però gràcies a Murakami és com si ja hi hagués estat.

1Q84 és la primera novel.la de Murakami que llegeixo. Mentre l’he estat llegint, m’ho he passat molt bé però al final quan l’he acabat (els tres llibres) m’he quedat una mica decebut. Potser sóc jo que espero massa dels llibres que llegeixo, però penso que una novel.la no tant sols ha de servir per explicar una història o conjunt d’històries.  Penso que ha d’anar una mica més enllà i explicar una realitat social, política, històrica, científica, cultural o de l’ambit que sigui. En aquest aspecte m’he quedat una mica amb un pam de nas.

 

Prescindint d’això, els alltres aspectes he trobat que estan molt ben aconseguits. Els personatges son apassionants. L’Aomame i la Fukaeri, en Tengo i en Komatsu, en Tamaru i la mestressa de la mansió dels Salzes (que bé que sona, oi?), l’Ushikawa (quin sapastre), la Tamaki i l’Ayumi (pobres noies), l’amant d’en Tengo (què deu voler dir de la forma com acaba?), el del cap rapat i el de la cua de cavall, el líder (quin canvi ideologic amb el pas del temps!), la Tsubasa (que acaba per no saber-se què se’n fa, pobra nena), la gent petita (que acaba per no saber exactament qui son o quin paper juguen), la mare i el pare d’en Tengo i les infermeres que el cuiden. I les crisalides d’aire, què son exactament? I als personatges principals no els passa res, per molts maltractaments que cometin els botxins? Massa interrogants oberts per acabar una novel.la apassionant des de la primera pàgina fins a la última. Sembla com si hi hagués d’haver un quart llibre.

El meu bateig amb Haruki Murakami.

Em quedo amb aquesta frase i una imatge:

"...què significa ser lliure.Significaria que, al aconseguir fuigir d'una gàbia, es trobarà inevitablement en una altre diferent i més gran?"

La imatge, la noia, l'Aomame, baixant del taxi, endinsant-se en la foscor per no fer tard a una cita que posarà fi a la vida d'una tercera persona.

Em va resultar una reflexió de la immensa solitud que pot arribar a sentir l'ésser humà.

"... em faria molta por haver d'escoltar allò que l'altre, amb tota seguretat, també calla".

Muts i a la gàbia d'en Pere Calders.

El llibre (de fet els tres llibres) m'ha deixat un regust agredolç. D'una banda, la trama "realista" està força ben estructurada i és de bon seguir. Però els elements fantasiosos intercalats em semblen, com ha dit algú, una anada d'olla que a l'autor se li va escapar de les mans. I el final deixa més coses penjades de les que sembla. Si hagués estat el primer llibre de Murakami a caure a les meves mans, segurament no hi hauria hagut un segon.

L'he acabat de llegir no fa gaire i el resultat final és que m'ha agradat. Trobo, com bé dieu alguns de vosaltres,que no queden tots els temes resolts però com diu el pare de'n Tengo "si t'ho han d'explicar és que no ho entendràs" (o alguna cosa així). Vull dir que prefereixo imaginar o deduir algunes situacions que no que me les les expliquin perquè és quan acabo totalment decebudes. És un gust molt personal, però.

A Murakami li agrada de jugar amb dos móns (i a 1Q84 amb dues llunes), el que anomenen real i l'altre que pot ser oníric o sensorial però que no s'ha de menystenir (tampoc sobrevolar, és clar).

En definitivia he gaudit amb aquesta lectura que m'ha enganxat fins el final.

Salutacions!

Margalida