El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Boli

Activitat al Blog

Continguts de 12 a 16 anys

Darrers llibres proposats dels usuaris de la franja Boli

imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Que bé que t'hi puguis afegir finalment, Maria Jesús!

El que comentes dels cavalls té tot el sentit del món; de fet, hi aprofundirem a la propera sessió, que ja està penjada. Els cavalls poden simbolitzar la potència del món mascle i també la mort, així com també poden ser una referència al món mitològic, en el poema que apareix el cavall alat. A la quarta sessió, que compartirem properament, parlarem també dels imaginaris de què beu o amb què comunica Tots els cavalls, i hi trobarem des de l'imaginari cristià fins als referents més pop i contemporanis, així com també picades d'ullet al cinema.

L'has encertada, o coincidim, amb l'escena del Cuirassat Potemkin, també! I més que n'hi ha, al llarg del llibre, com l'esment que fa a El cadáver de Anna Fritz, la pel·lícula que va estrenar Hèctor Hernández Vicens, el fill de l'autora, i que li ha suposat un èxit aclaparador.

Sobre el contrast brutal entre el nom i el malnom de Diable en parlarem també en aquesta sessió sobre imaginaris. Saps què significa, exactament, Emmanuel? Encara xoca més, en saber-ho.

A les properes intervencions, Maria Jesús, podries mirar de tractar un tema per cada comentari? M'aniria molt millor per a assegurar-me que no se m'escapa res; si ho llegim tot junt les companyes i jo ho podem tenir més complicat per analitzar-ho tot així com es mereix, i seria una llàstima. Ara bé: comenta tant com vulguis, i com més millor! Sou unes valentes, d'apropar-vos a la poesia d'aquesta manera, i estic encantat de veure que les nostres lectures no difereixen gaire; amb els matisos, és clar, del bagatge personal de cadascú.

Moltes gràcies i endavant!

 

fa 1 hora
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Si has llegit la resta de comentaris, María José, veuràs que no vas gens desencaminada. O, millor dit, que la teva lectura no difereix tant de la de la resta. Seguim un camí similar!

Avui hem penjat una nova entrada, sobre els imaginaris de què beu Tots els cavalls. I pensant-hi una mica més, i vegent alguns dels vostres comentaris, m'he adonat que encara me n'he deixat alguns. T'animes a afegir-n'hi?

Moltes gràcies i seguim, al galop!

fa 1 hora
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Sí, sembla que no és un abús consumat, en tot cas, o que pot prendre moltes formes: física o bé moral. Es tracta, en tot cas, d'una experiència, frustrada o no, que el marca de per vida. Cruel, sens dubte, però revelador per al lector! El Diable, vexat per aquell que li ha donat nom. 

fa 1 hora
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Exacte, María José! Aquesta volia dir. Tot i que és una lectura personal, volia compartir-ho amb vosaltres. Heu dit altres referències que a mi tampoc se m'havien acudit, també. És fantàstic com un mateix text, amb les paraules justes, pot suggerir coses tan i tan diferents!

fa 1 hora
imatge de Margalida
Margalida
He deixat un comentari a "El salze cec i la dona adormida":

M'agrada molt aquest escriptor però he de reconèixer que m'estimo més la seva obra novel·lística que no la contista. Sempre hi ha algun conte que t'atrapa però en general no acaben de sorprende'm;  potser perquè ja ho fa -cada vegada- en la novel·la. Quan llegeixo els seus contes me quedo amb la sensació que me fa falta alguna cosa més. És, però, una opinió molt personal, evidentment.

fa 3 hores
imatge de Dimas
Dimas
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "EL ERMITAÑO": http://www.quellegeixes.cat/llibres/el-ermitano
fa 17 hores
imatge de Dimas
Dimas
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "LA NOIA DE LA PIRELLI": http://www.quellegeixes.cat/llibres/la-noia-de-la-pirelli
fa 17 hores
imatge de Antropolectora
Antropolectora
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Picadura de Barcelona": http://www.quellegeixes.cat/llibres/picadura-de-barcelona
fa 17 hores
imatge de Antropolectora
Antropolectora
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Rashômon i altres contes": http://www.quellegeixes.cat/llibres/rashomon-i-altres-contes
fa 17 hores
imatge de Ma.Clara Camps Martínez
Ma.Clara Camps ...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Sí que havia pensat en abús sexual, no necessàriament consumada. Es pot tractar d'una fixació d'aquest home que troba l'infant tan guapo que el considera una temptació i per això l'anomena Diable, o una manera de crear rebuig per part dels altres (d'aquí la solitud del nen) i poder-lo dominar. Uf! què cruel tot plegat.

fa 18 hores
imatge de maius2
maius2
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Per fi m'he firat i ja he llegit dues vegades tots els poemes. Em cladran moltes més com és normal quan intentes arribar al moll de l'os d'un poiema i amb aquest cas de la poètica narració del recull.

Prmier vull parlar del paratext. El color del llivbrety vermell em sembla que s'adiu molt amb la passió i la sang que emanen dels poemes aixó com del títols, tots els cavalla. Els cavalls per mi representen la força, l'instint, la llibertat. Precisament ahir vaig anar a veure l'espectacle del Tosar sobre García Lorca on, en un determinar moments, es veien les imatges d'un cavall blanc sobreposat al bailaor que feia de García Lorca.  Per altra part , en un dels poemes hi ha un cavall alat, Pegasus?, que segons la mitologia és qui porta el llamp de Zeus. Pot ser el llamp de la creativitat, de les epifanies de les imatges i de la vida.

" No és que sigui bestiar perquè em mengin"

Anne Sexton

Per altra part hi ha un vers de lÄnne Sexton (una de les meves poetes preferides)  Una dona que va patir molts trastorns mentals que parlava de la dificultat de conciliar vida familiar i d'escriptora. utilitzant el  vocabulari i  temes de la  quotidianitat domèstica i de reivindicació del cos de dona ens transmetia el dolor, la malaltia, l'angoixa i la mort.

En el poema que encapçala la cita d'Anne Sexton.  La veu poètica , l'alter ego d'Antònia Vicens es veu com una espectadora de la vida on a vegades també hi surt tot i que a vegades no es reconeix "

mal

que   algú digui el meu nom

o faci pinso

del meu

nom..per als cavalls.

Penso que és com una declaració de principis amb lletra  que ens parla de la identitat . Una identitat que també es planteja en un altre poema pàgina 20.

"No sé

com els he d'explicafr

que  no som

jo

qui s'està

dessagnant"

La influència de Sexton la veig amb aquest poisar frec a frec com ja he dit la roba blanac, els mitjons, les estovalles amb la mort, la vellesa, la mlaltia. Demà copiaré un dels poemes de Sexton per comprovar-ho.

Heu parlat de contrastos. Més contrastis que dir-se Diable i Emmanuel?

També heu parlat del mestre jo també he vist directament un'abús sexual. Una marca i un record que sel pare ofega en l'alcohol.

També m'ha semblat veure moltes referències a violacions i a avortaments tot i que també podrien ser matafòrics.

Pel que fa a les prunes, he buscat de què podien ser símbol i he trobar que a la Xina , la flor de la prunera és símbol de la joventut. La joventut perduda amb l'amiga i el pas del temps. No sé què puc entendre per la  la sabara perduda i recuperada, de moment.

Demà Intentaré centra-me més amb els poemes i concretar més les idees.

 

 

fa 19 hores
imatge de maius2
maius2
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Jo també he trobat el cuirassat Potemkin, pel·lícula mìtrica d'Eisenstein . Fa molt de temps que la vaig veure i no recordava a

 

 

 

fa 20 hores
imatge de María José Franquet Àlvarez
María José Fran...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

La pel·li pot ser El acorazado Potemkin?

fa 21 hores
imatge de María José Franquet Àlvarez
María José Fran...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Hola de nou, 

Faig el comentari abans de llegir els vostres. 

Em vas intrigar ahir amb el personatge del mestre, ho he anat rellegint, i sí, sembla que li deixa una marca profunda a Diable ( " i ja sempre va dur filats al cor"), potser va patir abús sexual per part d'aquest mestre? més endavant també diu : "no volia veure la cara del seu mestre embolcada de niguls negres", abans havia parlat "d'una infància amb espines".

Respecte a les filles, sembla ser que van marxar i que no hi ha gaire bona relació ni amb el pare, ni amb la mare: (" Per què mare alimentes la fúria dels cavalls") o " que es prepari ell l'enterrament". En algun vers la mare explica com en comptes de demana'ls-hi ajut, els hi fa retrets.

L'aparició de l'amiga seria reviure la mort, la culpa... El record del dia que van robar les prunes i l'amiga va predre una sabata, li retorna dolorosament.

La vida i la mort s'entreteixeixen continuament des que naixem i a Tots els cavalls guanya la mort.

fa 21 hores
imatge de Mixa
Mixa
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells": http://www.quellegeixes.cat/llibres/estimada-ijeawele-manifest-feminista...
fa 21 hores
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

No et preocupis per res, M. Pilar! Hi arribarem a la propera sessió del club, quan parlem d'algunes de les imatges més potents i inquietants del recull. A més, no es tracta d'una pel·lícula molt popular, sinó més aviat d'una cinta "mítica", coneguda sobretot per la gent del sector. Un cotxet d'un nadó en el seu rumb directe cap a un final tràgic... 

Mentrestant, si tens algú molt cinèfil a prop, faries bé de comentar-l'hi: potser t'ho podrà desvetllar abans que ho pengem! 

fa 22 hores
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Efectivament, M. Pilar: la cendra com a símbol d'allò que acaba. Que, a més, regalima per les cames de la veu poètica, de la mare. Potser prové del sexe, l'espai violat, profanat pels cavalls, que podem imaginar que fou també un espai de gaudi per a la veu mateixa i per Diable durant la seva vida conjugal?

Coincideixo amb tu que s'hi respira un to de retret, sobretot al final: "si el pare tenia    tanta / fe    que es prepari / ell / l'enterrament". Ara bé: qui ho diu, això? Les filles, que està clar que fan la pregunta a l'inici, o potser és una resposta de la mare? No ho tinc clar; t'ho demano precisament per això. I m'agrada pensar que el poema admet les dues opcions: o bé que les filles, que han fugit durant gairebé tot el text de la càrrega familiar, rebutgen les creences del pare, o bé la mare, que després de tot renega també de la seva família, després de totes les preocupacions (aspirar el silenci, encendre espelmes, aplegar tothom en els moments durs) que li suposa. 

Com ho veus, tu, M. Pilar? Creus que les dues lectures són vàlides?

fa 22 hores
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Gràcies a tu pels comentaris, Heura! És un plaer coordinar una lectura quan a l'altra banda hi ha persones amb interès, sense por d'errar-se, amb ganes de saber i de sentir més i més. Com dius, Tots els cavalls no és un text d'arribar i moldre, sinó que demana (i ens regala, alerta) més atenció: el premi, des del meu punt de vista, és molt més gratificant que allò que es pot copsar en una primera lectura.

Com bé dius, la malaltia ens acosta a la mort en aquest poema que combina imatges exuberants amb un final tràgic. M'interessa molt, d'aquests versos, com la veu poètica passa de ser un subjecte passiu, que observa i anhela, a imaginar-se transfigurada no en una altra persona, sinó en un animal. Un animal metafòric que està per sobre de la Mort; per tant, per sobre del bé i del mal.

Heu sentit a parlar o heu llegit alguna cosa sobre el posthumanisme? Autores de les teories de gènere, com Donna Haraway, han treballat molt en aquest camp, que es pregunta pels límits del subjecte en l'actualitat. Fins a quin punt som éssers naturals i no artificials? En un món de tecnologies, en què les pantalles són els nostres ulls i els telèfons, les nostres orelles i el nostre altaveu, què ens diferencia, dels cyborgs? Una altra de les preguntes que es planteja Haraway, que és la que ens interessa en aquest cas, és sobre l'animalitat dels éssers humans. Més enllà de l'especisme, treballa els límits entre persones i animals, i pren textos similars a aquest de Vicens per a il·lustrar les seves tesis.

Què més diries, sobre aquest personatge principal? Com te l'imagines, què creus que la mou a dir el que dir i a actuar com ho fa?

fa 22 hores
imatge de mpilar11
mpilar11
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

A mi, en aquest poema, ems sembla constatar el fet de la rebel·lació de les filles i la mare envers la mort. Apareix la cendra, que en la tradició cristiana representa la vida terrenal efímera i és com si elles es resistissin a acceptar la mort, com si haguessin perdut la fe i no creguessin en l'existència d'una altra vida més enllà d'aquesta i li retraguessin al pare que ell si hi cregui.

fa 22 hores
imatge de mpilar11
mpilar11
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Sí, certament la mort està present de moltes formes diferents. 

Ara no hi caic a quina pel·lícula fas referència. Aixxx

 

 

 

 

 

fa 22 hores
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

P.22"De joveneta volia ser amazona

la culpa un anunci de Martini

(........)

sobreviurà l´estiu  llavors vaig voler

ser un cavall  alat

galopant a la sella  de la Mort".

 

Primer vol ser amazona i després cavall alat, la malaltia ens acosta a la Mort. Ens fa vulnerables

 

 

Sebastià, gràcies pels comentaris, és un luxe que ens guiïs en la lectura Tots els cavalls, i si tens dubtes nosaltres encara més, i això fa que continuarem llegint i rellegint ANTÒNIA VICENS.

No és un poemari d´arribar i moldre.

fa 1 dia
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

P.22"De joveneta volia ser amazona

la culpa un anunci de Martini

(........)

sobreviurà l´estiu  llavors vaig voler

ser un cavall  alat

galopant a la sella  de la Mort".

 

Primer vol ser amazona i després cavall alat, la malaltia ens acosta a la Mort. Ens fa vulnerables

 

 

Sebastià, gràcies pels comentaris, és un luxe que ens guiïs en la lectura Tots els cavalls, i si tens dubtes nosaltres encara més, i això fa que continuarem llegint i rellegint ANTÒNIA VICENS.

No és un poemari d´arribar i moldre.

fa 1 dia
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Ostres, Ma. Clara, m'alegro molt que hagis fet aquest comentari. Els aspectes en què et fixes contenen un dels principals secrets del recull, que per a mi és essencial per a entendre el personatge de Diable i gran part de la culpa que pobla els versos.

És, precisament, el mestre qui li dóna el seu "malnom", després de dir-li "nin / guapo". Després, com bé dius, la presència del mestre persegueix Diable-Emmanuel des de la infantesa, n'intenta fugir com d'una culpa o un mal record.

No creus, tenint en compte l'atracció del mestre envers la bellesa pura de l'infant, l'acte d'imposar-li un nom i la intenció de fugir-ne que té Diable, que no seria molt atrevit imaginar un possible abús d'algun tipus? Un abús sexual, potser, però potser també una dominació indeguda, una experiència que marca de per vida, una influència que no s'hauria d'haver produit? El recull, com en molts altres casos, no és del tot clar en aquest sentit, però em sembla que la cosa es podria moure per aquí. Emmanuel com a infant corromput per un adult durant la infantesa, desterrat a ser un dimoni, un Príncep de la Fosca, un pobre diable ofegat en l'alcohol.

Què en penses, d'això? Havies arribat a aquest punt, o sembla que seria forçar-ne la lectura? Tinc una especial curiositat per aquest detall, que sembla que pot ser molt més productiu que el que pugui aparentar en un principi.

fa 1 dia
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

La relació entre la veu poètica i Rosa i Miranda, les seves filles, és molt freda i distant, com bé dius, Ma. Clara. La veu les busca al llarg de gairebé tot el recull, per a comunicar-los l'agonia del pare, per a fer-les anar a sopar, perquè és hora de "tocar a temps". Per tant, podríem parlar d'una relació disfuncional, en què la mare busca i les filles no responen.

Però també caldria que ens fixéssim en altres detalls: què en penses, tu, de la pregunta que les filles adrecen a la mare? Què vol dir, alimentar la fúria dels cavalls? I com podem llegir els peixos a què fa referència el primer poema on apareixen?

I encara un altre poema que potser se t'escapa, el que parla de les estovalles blanques i de la fe de Diable. Aquí hi ha un diàleg, abans de sopar, entre la mare i les filles. Hi llegeixes un retret, un diàleg, una curiositat...? Ho demano des del dubte, també; hi estic fent voltes.

Seguim!

fa 1 dia
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

La dicotomia vida-mort és, com dius, M. Pilar, un dels eixos vertebradors de Tots els cavalls. L'agonia de Diable n'és l'exemple més clar, però també hi ha altres morts i altres naixements, potser més petits, més metafòrics, però no menys significatius: no tens la sensació que també moren relacions entre personatges, que s'apaguen personalitats amb les espelmes, que tot plegat es troba una mica a la deriva? És, en certa manera, com una mort que no arriba a produir-se del tot, una mort constantment en gerundi, en marxa, que avança com els mateixos cavalls.

Els versos que cites en segon lloc seran protagonistes, en part, d'alguns comentaris de la propera sessió! No et recorden a alguna pel·lícula mítica del cinema clàssic del principi del segle XX?

Moltes gràcies i endavant!

fa 1 dia
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

En efecte, Ester! Són diversos els temes que abraça Tots els cavalls, i encara més si cada vegada que el llegim ens centrem en un punt de vista diferent. Dir: aquesta vegada intentaré que aguanti una lectura amorosa. O bé: ara el llegiré com un tractat sobre la mort. El cas és que la mort, o el límit entre aquesta i la vida, hi són essencials, però temes tan absoluts com aquests han d'anar acompanyats, necessàriament, d'altres motius.

Coincideixo amb tu, també, que tot el text està amarat d'una pàtina de desencís que s'encomana, més enllà del gaudi de la lectura. El text ens fereix i ens fa més forts alhora, perquè ens aporta una visió crítica. No ho trobes?

fa 1 dia
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Genial que hi estiguis posant remei, Ester! Sovint dic a la gent que no havia llegit o sentit recitar n'Antònia que són totalment benaurats: teniu el privilegi de poder-ho fer encara per primera vegada. Em feu un pèl d'enveja, he de dir, perquè a mi em va enlluernar.

A mi em va passar una mica el mateix, amb Tots els cavalls. És un text que respira enigmes, que amaga molt i que no ho desvetlla tot d'una. Demana relectures, sí. Però que això no t'impedeixi anar-lo comentant! Sovint, una primera impressió, una lectura orgànica i visceral, ens dirà més que moltes reflexions massa racionals, que potser ens farien anar a llocs inventats o injustificats. Per tant: sense por, endavant les atxes!

Gràcies a tu i seguim!

fa 1 dia
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Quina primera lectura, María José! N'has tret molt de suc, veig, i ja tens situats tots els personatges (o gairebé tots: no oblidem el mestre de Diable, que amaga una de les claus de tot el recull!) i t'has quedat perfectament amb l'atmosfera, el to i l'estil essencials del llibre. A partir d'aquí, el treball que podrem fer amb els poemes serà molt productiu.

Tenint-ho tan clar (sempre poden quedar dubtes, és clar: els límits entre personatges són tan qüestionables com, de vegades, els que hi ha entre persones a la mateixa vida), serà molt fàcil endinsar-nos a altres aspectes més velats, més latents, i que també fan bategar Tots els cavalls.

Coincidim amb l'impacte rebut per la reflexió que la culpa "possiblement ve per mar"; també em sembla una mena d'aforisme meravellós. Cal tenir en compte, com a dada addicional, que el pare de Vicens va ser mariner, contrabandista. Llavors, que la culpa vingui per mar, l'home que abandona la família, l'esposa i la filla que esperen en un poblet del sud de Mallorca, gairebé incomunicat... Prenen encara més sentit en aquest vers.

Moltes gràcies i seguim!

fa 1 dia
imatge de Nuria Sanchez Vicente
Nuria Sanchez V...
He deixat un comentari a "Ciutat Fantasma":

Llibres del Delicte no fa puntada sense fil, cada títol que afegeix a la seva col·lecció aporta quelcom especial i diferent dins d’un gènere negre on les clarianes, les penombres i els personatges aporten el seu propi caire de misteri únic i personal.

David Marín aposta fort per una novel·la curta, a Ciutat Fantasma acompanyarem en Salvador Garcia, un Mosso d Esquadra que retorna  a la que va ser casa seva després de vuit anys  destinat a Lleida.

S’incorporarà a la feina i a la recerca d’un assassí, però el que més el marca és una recerca personal sobre si mateix i el seu lloc al món, de la mateixa manera que farà servir el seu ull crític per mostrar-nos els dubtes sobre la metodologia que alguns porten a terme per tenir ràpids resultats també ens mostrarà com la recerca d’un antic amic el portarà a qüestionar-se a si mateix.

Preguntes sobre qui és ara, cap a on va, quina és la seva raó per continuar es barrejant amb la sensació d’asfíxia, de que li manca aire per respirar i necessita aire, com si la seva pròpia pell li piques.

El protagonista convida al lector a que l’acompanyi en la seva recerca vital i en la del assassí, els dos esculls que el lliguen les ales i no el deixen volar.

El lector l’acompanyarà per aquest camí transcendent a la recerca del seu destí, de la veritat, de les llums i les ombres per trobar un nou camí al final del túnel i poder continuar.

M’impressiona com l’autor juga amb a fet i amagar entrellaçant el cas amb la recerca d’en X.B, l’amic de joventut d’en Salvador, un xoc de trens entre el passat i el present mostrant un final amb girs interesants.

Amb una ploma magistral, en David Marín sap com captivar el lector, amb una prosa fluida, amb descripcions acurades i personatges sòlids surt del negre més fosc per mostrar-nos diverses tonalitats de gris en una lectura que es fa molt curta i ens deixa amb ganes de més.

Qui hauria dit que una novel·la que comença amb “Aquest matí han matat un home d’un tret al clatell” despulli l’ànima del protagonista fins a fer-lo sagnar.

No sé si us estic convidant a descobrir el que s’amaga entre les ombres de la ciutat o entre les ombres de la humanitat. @PetitaLlibreria

fa 1 dia
imatge de LaRosa
LaRosa
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Maria Girón": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/04/27/maria-giron
fa 1 dia
imatge de Ma.Clara Camps Martínez
Ma.Clara Camps ...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Realment el poema de la pàgina 33 és inquietant, les paraules del mestre deixen entreveure una intenció obscura. En els poemes de les pàgines 41 a 44 se'ns mostra un nen solitari i encara apareix altra cop el mestre ...no volia veure la cara del seu mestre embolcada de niguls negres. ¿Les referències a l'aigua i al mar poden tenir a veure amb algun tipus de purificació?

fa 1 dia
imatge de Ma.Clara Camps Martínez
Ma.Clara Camps ...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

A les pàgines 12 i 28 fa esment de la Rosa i la Miranda. Sembla que hi ha una relació distant i es pot dir que quasi inexistent, tant és així que ni davant la mort del pare s'hi vol posar en contacte. O potser són mortes?

fa 1 dia
imatge de mpilar11
mpilar11
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Voldria destacar la dicotomia Vida- Mort que es troba present al llarg de tot el poemari amb alguns versos que ho exemplifiquen i que m'han semblat deliciosos: 

"Els bolquers que li varen posar en néixer

el vestit que duia abans de morir-se"

 

"sordmuda dins el cotxet 

de nadó que

una vella empeny

drecera a cementiri"

 

 

 

fa 1 dia
imatge de Arnau10
Arnau10
He afegit a preferits "Un verano en el campo"
fa 1 dia
imatge de Arnau10
Arnau10
He afegit a preferits "Vegetal como sientes"
fa 1 dia
imatge de Arnau10
Arnau10
He afegit a preferits "Rere la pista de la tulipa negra"
fa 1 dia
imatge de María José Franquet Àlvarez
María José Fran...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

He fet una primera lectura( em calen més) i intento respondre alguns dels  interrogants que planteges :

L'argument del recull és la mort o la Mort, i amb aquesta mort tot un món que mor alhora, potser per això van apareixent tants records.

Els personatges serien:  la veu poètica, que no tinc clar si també és l'amiga, el company, Emmanuel, que ella anomena Diable, unes filles absents , Miranda i Rosa, i per suposat els cavalls. No sé si l'amiga també podria ser la mort, ho acabo de pensar.

L'acció ve marcada per aquest galop de tants cavalls que s'ho endurà tot.

A vegades la veu poètica parla d'ella i a vegades de Diable, que finalment mor. I sempre les imatges punyents i dures que t'encongeixen el cor.

Surt continuament la culpa( m'ha agradat molt quan diu que "possiblement ve per mar") i la por ("Diable té por" i ella també té por de tornar a casa)

Seguirem llegint...

fa 2 dies
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, segona sessió":

Diríeu que és un text sobre l’amor, sobre la família, sobre l’amistat… O sobre tot plegat? Quin paper hi té, o com hi és presentada, l’eterna i universal dicotomia entre la vida i la mort? I com en surt parada, després de tot plegat, la humanitat?

 

Jo crec que parla de la vida en general, fent èmfasi en la mort. Però també d'altres aspectes com els que tu mateix ens insinues en la pregunta. La humnitat... malament? Jo hi veig un fort aire de desencís, però necessito llegir-lo de nou (i ja en porto dues, de lectures).

fa 2 dies
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Jo estic com la Clara. No la coneixia, tot i que els títols de narrativa sí que em sonaven i em ballaven pel cap. Malauradament fins ara no n'havia llegit res més que el poema del Dia Mundial de la Poesia. Però ho estic solucionant :) 

He llegit el poemari però no m'atreveixo a respondre res perquè necessito, com comenta el Sebastià, una (o dues, o tres) relectura.

 

Gràcies per la magnífica intro!

fa 2 dies
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Que bé que t'interessis per Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2016), María José! La veritat és que és dels pocs textos sobre la vida de n'Antònia disponibles per al públic, i diria que és l'únic, ara mateix, d'una extensió considerable. Si hi acabes accedint, veuràs que fem un repàs de tota la seva trajectòria vital i literària i ens parem en el procés creatiu de cadascun dels títols que havia publicat fins llavors, el 2016. De vegades em demano si un dia l'haurem d'actualitzar; el capítol sobre Tots els cavalls seria interessantíssim segur!

Si has llegit Fred als ulls i ara comences Tots els cavalls, segurament hi intuiràs una certa similitud, i alhora una progressió. Dedicarem l'última sessió d'aquest club al llenguatge i a la manera amb què estan escrits els poemes, i allà ens hi podrem estendre més, però ja t'avanço que la síntesi, els versos trencats, les tabulatures i els espais en blanc són també un tret característic de Tots els cavalls, ja presents a Fred als ulls. Com hem comentat ja, però, Tots els cavalls compta amb la característica que té una trama, pot ser llegit com una narració, i això el diferencia fortament de Fred als ulls, que tot i ser també molt unitari té més de poesia, de suggerir, de no-dir, que no pas de dir o d'explicar una història.

Parlarem de la forma dels poemes a la darrera sessió, i en aquesta mateixa ens podríem dedicar una mica més al tema dels gèneres, com la poesia i la narrativa conviuen en aquest títol.

Molt bona lectura, Maria José!

fa 2 dies
imatge de María José Franquet Àlvarez
María José Fran...
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Hola, 

No fa gaire que conec l'Antònia Vicens, potser des de l'any passat, quan li va fer l'homentage la Institució de les Lletres Catalanes. Hi havia la possibilitat que vingués al meu poble al festival "Poesia des dels balcons", i vai començar a buscar informació, al final no va venir, però tan se val. Vai llegir "Fred als ulls" i em va agradar molt. Era una poesia potent, dura, crua, que em va trasbalsar.

A partir d'aquí l'he anat seguint. Tinc ganes de llegir "Massa deutes amb les flors" (m'encanta aquest vers), que heu fet plegats. I precisament aquest Sant Jordi em van regalar Tots els cavalls, quan vai veure per twitter que feieu la lectura comentada no m'ho vai voler perdre.

fa 2 dies
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Bon dia, Maria Jesús,

Que bé que coneguessis n'Antònia aquell dia, en tinc un record meravellós. De fet, em vaig deixar desbordar una mica per l'emoció, cosa que passa sovint quan parles d'obres d'art i de persones que estimes o t'han influenciat. Com dius, la seva personalitat i la seva poesia arriben molt endins.

Tot i el que dius de no comptar amb el llibre, t'animo a afegir-te a la lectura quan trobis que tens un moment, per breu que sigui. El llibre pot ser llegit en una tarda, i demana moltes relectures. Veuràs que són poemes molt breus, molt concisos, que t'acompanyen allà on vas, més que no pas reclamar molt de temps davant la pàgina. És poesia que s'entén, però que genera preguntes.

Tots els cavalls, un text entre gèneres, és una escletxa perfecta per a entrar a la lectura de poesia i a la producció de Vicens!

Moltes gràcies a tu i seguim!

 

fa 2 dies
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Ostres, quina connexió més potent, la de Tots els cavalls amb Cavalls cap a la fosca! Els dos llibres, recull de poemes i novel·la, tot i ser radicalment diferents pel que fa a estil i continguts, mantenen algunes similituds que no podem obviar. Per exemple, la sublim imatge dels cavalls com a símbol, entre molts altres, d'alguna cosa que s'acaba, que se'n va al galop, que abandona el món conegut fins llavors. Per no parlar de la importància de la individualitat i del col·lectiu, representat per la Família en ambdós casos. Genial!

Com bé observes, Heura, els cavalls del títol són una constant en tot el volum. Hi pararem atenció a la tercera sessió del club, en què tractarem algunes de les imatges més suggeridores de Tots els cavalls, i a la quarta, on ens endinsarem en l'univers religiós que també abraça el llibre i que hi té molt a veure.

Moltes gràcies pel teu comentari!

fa 2 dies
imatge de sebastiaportell
sebastiaportell
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Sí, Ma. Clara, Tots els cavalls admet, sens dubte, una lectura en termes de vida i mort. És, potser, la poetització o la narració d'una agonia. L'agonia d'un home, Diable-Emmanuel, sí, però també la de tot un món que sembla acabar. Que es troba en la seva particular Apocalipsi.

De fet, m'agrada constatar que el que més us crida d'atenció del llibre són temes que tractarem en futures sessions. A la tercera, per exemple, ens fixarem en les principals imatges que ofereix el volum i les seves possibles lectures. En aquest àmbit, els cavalls seran centrals, és clar. A la quarta intervenció, per altra banda, mirarem de contraposar el llibre a diversos imaginaris, entre els quals, evidentment, el religiós. 

Aviat hi arribarem, esperaré els teus comentaris al respecte!

fa 2 dies
imatge de Ester F. Matalí
Ester F. Matalí
He publicat una nova entrada a la secció Blog: "Els dilluns de poesia de Lletres a l'Arts Santa Mònica": http://www.quellegeixes.cat/blog/2017/04/26/els-dilluns-de-poesia-de-lle...
fa 2 dies
imatge de maius2
maius2
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Hola Sebastià i companys:

Vaig conèixer a n'Antònia Vicens gràcies a la Laura Borràs i a la presentació que en van fer el Sebastià a l'Arts Santa Mònica. Em va agradar molt.tant la seva personalitat com la seva poesia. I no cal dir la seva poesdia dedicada a la poesia que m'he après de memòria i que he enviar a les amistats.

M'he apuntat a la lectura col·lectiva , però malauradament encara no tinc el llibre. Així que de moment no hi puc intervenir. Tanmateix  felicito a quellegeixes a l''Ester i sobretot al  Sebastià per la seva magnífica introdcció i comentaris, que fan possible fer una escletxa dins les lectures col·lectives  inquibint-hi el gènere poètic.

També agareixo els comentaris dels lectors i espero poder-m'hi introduir una mica més tard. De tota manera, llegint-vos n'aprendré.

Gràcies

fa 2 dies
imatge de maius2
maius2
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Hola Sebastià i companys:

Vaig conèixer a n'Antònia Vicens gràcies a la Laura Borràs i a la presentació que en van fer el Sebastià a l'Arts Santa Mònica. Em va agradar molt.tant la seva personalitat com la seva poesia. I no cal dir la seva poesdia dedicada a la poesia que m'he après de memòria i que he enviar a les amistats.

M'he apuntat a la lectura col·lectiva , però malauradament encara no tinc el llibre. Així que de moment no hi puc intervenir. Tanmateix  felicito a quellegeixes a l''Ester i sobretot al  Sebastià per la seva magnífica introdcció i comentaris, que fan possible fer una escletxa dins les lectures col·lectives  inquibint-hi el gènere poètic.

També agareixo els comentaris dels lectors i espero poder-m'hi introduir una mica més tard. De tota manera, llegint-vos n'aprendré.

Gràcies

fa 2 dies
imatge de bruixeta's
bruixeta's
He publicat una nova entrada a la secció llibres: "Contes de Terror": http://www.quellegeixes.cat/llibres/contes-de-terror
fa 2 dies
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Títol del poemari i recurrent en molts dels poemes

 

"Els cavalls  peüngles sangonoses  úlceres

(.....)p. 32

 

(.....)

mare  alimentes la fúria

dels cavalls. p.12

 

Em fa pensar en la novel.la de Baltasar Porcel Cavalls cap a la fosca, i crec que és un títol que podria portar el poemari de l´Antònia Vicens que estem llegint.

Cavalls galopant, rememorant el passat,

Sebastià, per què cavalls?

 

fa 2 dies
imatge de HEURA
HEURA
He deixat un comentari a "Tots els cavalls, d'Antònia Vicens. Sessió introductòria":

Títol del poemari i recurrent en molts dels poemes

 

"Els cavalls  peüngles sangonoses  úlceres

(.....)p. 32

 

(.....)

mare  alimentes la fúria

dels cavalls. p.12

 

Em fa pensar en la novel.la de Baltasar Porcel Cavalls cap a la fosca, i crec que és un títol que podria portar el poemari de l´Antònia Vicens que estem llegint.

Cavalls galopant, rememorant el passat,

Sebastià, per què cavalls?

 

fa 2 dies